Les zones de la Terra que tenen clima temperat estan situades tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, entre els tròpics i els cercles polars.
El clima i el paisatge oceànic:
El clima oceànic o atlàntic és un clima temperat humit característic dels territoris situats a prop de la costa atlàntica d’Europa. Així, a la zona occidental i central d’Europa i en algunes zones d’Amèrica, Àfrica i Oceania properes a l’oceà trobem un clima temperat humit anomenat oceànic o atlàntic.
Les principals característiques d’aquest clima són:
-
Les temperatures no tenen gran oscil•lació entre hivern i estiu perquè la proximitat dels oceans modera aquesta oscil•lació. Els hiverns no són excessivament freds i els estius són frescos.
-
Les precipitacions són abundants durant tot l’any. La nebulositat és freqüent i els dies assolellats són escassos.
Els paisatges naturals característics de les zones de clima oceànic són els boscos grans d’arbres de fulla caduca i els prats extensos, que es mantenen verds tot l’any.
El clima i el paisatge continental:
El clima continental és un clima temperat propi de l’interior dels continents. El clima temperat continental es dóna als territoris centrals dels continents de les zones temperades com el centre d’Euràsia i el centre i el nord d’Amèrica del Nord.
En aquest territoris, la influència moderadora dels oceans en el clima és molt menor que en els territoris situats a prop de la costa.
Les característiques principals dels climes temperats continentals són:
-
Les temperatures són rigoroses i l’oscil•lació tèrmica anual es fa progressivament més gran a mesura que ens allunyem dels litorals oceànics. En general, els hiverns són bastant freds i els estius temperats.
-
Les precipitacions es produeixen, sobretot, a l’estiu i són bastant intenses. En canvi, els hiverns són molt secs.
Els paisatges naturals característics de les zones de clima temperat continental són els boscos de coníferes adaptades al fred. A les zones menys fredes i humides, els boscos es transformen en praderies i, a mesura que ens acostem a les zones més càlides i amb precipitacions més escasses, apareixen les estepes, la vegetació de les quals és més pobra.
El clima i el paisatge mediterrani:
El clima mediterrani és un clima temperat característic dels territoris situats a prop de la costa mediterrània. El clima mediterrani, propi de les regions costaneres de la mar Mediterrània, és també propi d’algunes regions de l’oest d’Amèrica i d’Austràlia i del sud d’Àfrica.
El clima mediterrani és un clima temperat que té una estació seca, a l’estiu. Les característiques principals d’aquest tipus de clima són:
-
Les temperatures són elevades a l’estiu i suaus a l’hivern. La proximitat al mar modera l’oscil•lació de temperatures durant l’any. A mesura que ens allunyem de la costa cap a l’interior augmenta l’oscil•lació anual de les temperatures.
-
La quantitat total de precipitacions a l’any és molt baixa. L’estiu és l’estació més seca. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses. En general, les precipitacions són molt irregulars i sovint es produeixen inundacions i catàstrofes per les crescudes incontrolades dels rius.
La vegetació natural característica dels paisatges mediterranis està adaptada a la sequedat dels estius. Hi predominen els matolls i els arbustos, com la farigola, el margalló i l’espart. Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne com l’alzina i l’alzina surera. També hi abunden els pins.
El clima i el paisatge xinès:
El clima xinès és un clima temperat característic d’algunes regions de les façanes orientals dels continents. El clima xinès, característic d’una gran part de la Xina, és propi també d’algunes regions de l’est d’Amèrica i d’Austràlia, del sud d’Àfrica, i de la major part del Japó.
El clima xinès és un tipus de clima intermedi entre el clima tropical humit i el clima continental. Les temperatures del clima xinès es poden equiparar a les del clima mediterrani. El nivell de precipitacions és, però, bastant diferent.
Les principals característiques del clima xinès són:
-
Les temperatures són elevades a l’estiu i suaus a l’hivern. L’oscil•lació de temperatures durant l’any és més gran que a les zones de clima mediterrani, tot i l’acció moderadora del mar.
-
La quantitat de precipitacions a l’any és més gran que a les zones de clima mediterrani. Els estius són plujosos i l’hivern és l’estació més seca.
La vegetació natural característica dels paisatges xinesos està composta per boscos d’arbres de fulla caduca. A les regions més seques, els boscos són substituïts per matolls i arbustos.
