A finals del període Neolític, alguns pobles de l’Orient Mitjà van descobrir la manera de fondre els metalls i que els fossin útils.
El descobriment de la metal•lúrgia va guardar-se en secret durant un temps. Els pobles que van guardar-se aquest secret van progressar molt més ràpidament que els altres.
El primer metall que es va fer servir va ser el coure, i després el bronze, que és un aliatge de coure i estany. En un principi només es van fabricar amb els metalls objectes d’adornament. Més tard es van fabricar instruments i eines, i, finalment, armes.
Com que les principals mines d’estany es trobaven a l’Europa occidental, els pobles metal•lúrgics de l’Orient Mitjà van desenvolupar un comerç marítim per transportar l’estany a través de la Mediterrània. Així, la fosa dels metalls es va poder conèixer, de mica en mica, a tota Europa.
Quan ja es dominava la fosa del coure i la del bronze, es va començar a desenvolupar la del ferro.
Els primers pobles que van fabricar armes de ferro també eren de l’Orient Mitjà, i van aconseguir dominar fàcilment els pobles veïns, ja que el ferro és un metall molt més resistent que el bronze.
El descobriment de les tècniques per fondre i modelar metalls va permetre l’aparició de l’orfebreria.
Es van començar a fabricar magnífiques joies i estatuetes amb metalls i esmalts de colors brillants. També es van decorar els escuts i les empunyadures de les espases.
Durant l’edat dels metalls no hi va haver la mateixa difusió de la ceràmica a totes les zones.
Un dels tipus de ceràmica que va adquirir més importància i difusió, però, va ser la ceràmica campaniforme, anomenada així per la forma de campana que tenien les peces. Aquest tipus de ceràmica era decorada amb formes geomètriques.
En aquesta època es van construir grans monuments megalítics en diverses zones de la Mediterrània, com ara Menorca. Les construccions principals són les navetes, que gairebé sempre es feien servir com a sepultures, i els talaiots, que eren grans torres defensives que servien també com a habitatge.
