La davallada demogràfica a Catalunya

Fins a l’any 1348 la població catalana va viure una etapa de creixement, tot i que aquesta va començar a remetre a partir de 1333 (el dit “lo mal any primer”) quan les males collites i la fam van començar a aparèixer arreu del Principat.

Fogatge	Nombre	Habitants de Catalunya (4,5 per foc)	Habitants de Catalunya (5 per foc)
1365	104.069	468.310	520.345
1378	83.171	374.269	415.855
1479	59.544	267.948	297.720
1512	61.389	276.250	306.945
1553	75.384	339.228	376.920

Amb l’aparició de la pesta negra, portada des de la península de Crimea per comerciants genovesos, Catalunya va experimentar una gran mortaldat i els seus habitants van reduir-se gairebé en una tercera part.

La pesta negra és una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres: la pesta bubònica i la pesta pulmonar. La primera tenia aleshores un índex de mortalitat d’un 80%, mentre que la segona el tenia d’un 100%. Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma cíclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catàstrofes naturals, resulta fàcil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya.

Les catàstrofes demogràfiques a Catalunya:

1333	“Lo mal any primer”.
1347	Crisi de subsistències.
1347-1351	Època de les grans pestes.
1358	Plaga de llagostes i pèrdua de bona part de les collites.
1362-1363	Reaparició de la pesta: mortaldat dels infants.
1371	Nova epidèmia de pesta negra: mortaldat dels mitjans.
1373	Terratrèmols.
1375	Pesta negra a Barcelona i crisi de subsistències a l’Empordà.

A més, la pesta va reaparèixer els anys 1381, 1396, 1397, 1410, 1429, 1439, 1448, 1465-1466, 1476, 1483, 1486, 1493-1494, 1497, 1501, 1521 i 1521. D’altra banda, els terratrèmols es repetirien els anys 1410, 1427-1428 (destrucció d’Olot) i 1448.

Les conseqüències de la pesta negra van viure’s tant a les ciutats com en les zones rurals catalanes.

El cas de la ciutat de Barcelona és paradigmàtic en aquest sentit: cap a 1340 la capital comptava amb uns 40.000 habitants, mentre que a mitjans del segle XV la xifra s’havia reduït fins a 20.000, és a dir, la ciutat de Barcelona havia perdut el 50% dels seus habitants en només un segle.

Tanmateix, l’existència dels anomenats masos rònecs (terres que van restar desocupades per la mort dels seus habitants a causa de la pesta negra) a les zones rurals de la Catalunya oriental són un exemple dels efectes devastadors de l’epidèmia en el món pagès.