Documental: “://00-09, una visió de la dècada que acaba”

L’especial repassa els esdeveniments més importants dels últims deu anys, una dècada transcendental que va començar amb la por d’un enemic invisible i gairebé desconegut, el terrorisme islamista, i a la qual es van sumar moltes altres pors: de la guerra, de la carestia d’aliments i de combustible, del canvi climàtic, de la crisi econòmica i de l’atur.

El podeu veure a: http://www.tv3.cat/videos/2100259

Documental: “La Guerra dels Sis Dies”

Beques Accés per a lluitar contra el fracàs escolar en zones difícils

Ho va deixar perquè s’avorria a classe. «A més a més, quan tenia algun dubte, el professor li responia dient que fes el favor d’estar més atenta», explica. La Karla, 17 anys, té aspecte de noia seriosa. Pel que diu, a més a més és una adolescent amb responsabilitats: cada dia va a buscar les seves germanes a l’escola, els prepara el dinar i les ajuda amb els deures. La Karla, que va penjar els llibres sense haver acabat tercer d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), és una de les beneficiàries de les beques Accés, amb les quals l’entitat Caixa Catalunya intenta pal·liar el risc d’exclusió social que pateixen els joves que abandonen prematurament els seus estudis i que tracten d’entrar –amb escàs èxit en temps de crisi– en el mercat laboral.

La iniciativa, que compta amb una dotació econòmica d’1,2 milions d’euros i el suport de les conselleries de Treball i d’Educació de la Generalitat, espera atendre, entre els anys 2008 i 2011, uns 2.500 adolescents catalans de 10 a 17 anys. Tots ells resideixen en barris amb taxes altes de fracàs escolar, com els de Marianao i Molí Nou-Cooperativa a Sant Boi (Baix Llobregat) o el districte del Carmel, a Barcelona. Des del mes de febrer passat, el programa també es desenvolupa a Salt (Gironès). Els mesos vinents, s’ampliarà a Tarragona.

L’objectiu és «reduir en un 15% el risc d’exclusió a les zones on s’està treballant», explica Àngel Font, director de l’àrea d’Inclusió Social de Caixa Catalunya. ¿Com? «Doncs, acompanyant, donant una formació específica als qui per un motiu o altre han sigut víctimes del fracàs escolar o explicant als seus pares de quina manera el poden combatre», afegeix.

Segons xifres del curs 2007-08 –les últimes publicades pel Ministeri d’Educació–, el 31,2% dels estudiants espanyols no acaben l’ESO; és a dir, gairebé un de cada tres. Catalunya està lleugerament per sota d’aquesta mitjana de fracàs, però el fet que un 28,4% dels alumnes catalans deixin d’estudiar sense acabar la secundària preocupa a tothom.

Les dades inquieten. Primer, perquè en un moment com l’actual, en què la desocupació no para de créixer, els joves sense qualificació són els que en surten més malparats. I segon, perquè «si volem ser un país competitiu s’ha d’elevar el nivell acadèmic i formatiu de la població», insisteix Font.

L’abandonament afecta especialment els estudiants de 16 anys, que és quan els joves ja poden accedir, si troben feina, al mercat laboral. Els menors d’origen extracomunitari i els que pertanyen a famílies monoparentals són els més exposats al fracàs escolar, segons estudis publicats per la mateixa Obra Social de Caixa Catalunya.

Per a Álvaro Naranjo, de 18 anys, el programa Accés ha estat una autèntica taula de salvació. «Vaig treballar un temps al bar de la meva mare, però allò no estava fet per a mi», explica. El que a ell realment li agrada «és treballar amb nens». Per això, assisteix a un curs d’animació sociocultural al barri de Mindanao de Sant Boi de Llobregat i, mentrestant, es prepara per a l’examen que li permetrà convalidar els estudis de l’ESO, que tampoc va acabar. Al mateix casal de la Fundació Mindanao, la Karla segueix un curs de noves tecnologies. Amb aquesta formació a la carta, els dos joves confien que, almenys, la seva incorporació al món laboral sigui més fàcil.

El programa Accés, que treballa amb associacions i fundacions locals, també ofereix ajudes a estudiants de Primària, als quals facilita beques per a activitats extraescolars o per a classes de reforç, i a més també organitza sessions amb pares d’alumnes.

La clau és comptar amb un bon estímul. El 86% dels xavals que participen en els programes d’inserció laboral que impulsa Caixa Catalunya, en què també se’ls prepara perquè es presentin a la prova que els convalida els estudis d’ESO, han superat amb èxit l’examen. «Si se senten acompanyats, estudien més i, per tant, tenen moltes més probabilitats d’aprovar», explica Anna Vega, directora del programa al barri de Mindanao, a Sant Boi de Llobregat. Durant el 2009, un total de 935 joves en risc d’exclusió social s’han beneficiat d’alguna de les línies d’ajuda d’aquest programa.

Així mateix, Anna Vega també coordina el projecte Fem sobretaula, en què un grup de pares i mares d’escolars de Primària assisteixen a trobades setmanals per rebre orientació sobre l’educació dels seus fills. «Algunes vegades, només el fet de posar els problemes en comú ja ajuda a resoldre’ls», constata Esther Figueroa, que té dos fills de 7 i 11 anys i que participa assíduament en la iniciativa.

Font: www.elperiodico.cat

Bon Nadal i Feliç 2010!

Des de Ciències Socials en Xarxa i París Llums i Revolució volem desitjar unes bones festes a tots els visitants que passeu per les nostres pàgines. Gràcies per confiar en nosaltres un cop més. Des d’avui ens prenem un petit descans per retrobar-nos en el 2010 amb les forces renovades i novetats que ja us anirem avançant en el seu moment.

BON NADAL I FELIÇ ANY 2010!

JOYEUX NOËL ET BONNE ANNÉE 2010!

Estructura socio-professional de la població

A totes les poblacions es donen formes d’organització social i les persones ocupen una posició concreta en aquesta organització segons les activitats professionals que desenvolupen i la seva situació econòmica. Així, una persona pot tenir feina o no tenir-ne, ser estudiant o estar jubilat; pot ser agricultor, informàtic, venedor o tenir qualsevol altra professió; pot ser assalariat, propietari, rendista, etc.

En primer lloc, cal distingir entre població activa, que exerceix una professió, tot i que estigui en una situació d’atur, i població no activa o passiva, formada per joves, malalts, rendistes i vells.

La població activa sol oscil·lar entre les 2/5 i les 3/5 parts de la població total, però aquesta xifra varia segons el nombre que hi ha de dones actives, el percentatge d’adults i la quantitat i la diversitat d’ocupacions possibles.

A mesura que augmenta el desenvolupament d’un país s’incrementa la participació de les dones a tots els llocs de treball. També és notable un retrocés del començament de l’edat activa, a causa de la necessitat i de la possibilitat que té la gent de poder millorar la preparació tècnica i professional, a més de les dificultats que hi ha per poder trobar un lloc de treball.

La població activa es divideix tradicionalment en tres sectors productius: sector primari, sector secundari i sector terciari.

Els sectors productius:

1. Sector primari. Es format pels qui extreuen productes del sòl, del subsòl i del mar (agricultors, ramaders, miners, pescadors, etc.).

2. Sector secundari. Engloba els qui treballen en la transformació dels productes (obrers i empleats de la indústria).

3. Sector terciari. Aplega aquells oficis que no produeixen mercaderies, sinó que ofereixen serveis que asseguren el bon funcionament del sector primari i del secundari (transportistes, comerciants, oficinistes, assegurances, turisme, informadors, metges, advocats, ensenyants, científics, persones dedicades a activitats recreatives i esportives i tota mena de serveis).

Aquesta classificació pot resultar ambigua en molts casos ja que, per exemple, els miners s’inclouen en ocassions dins del sector primari i en d’altres se’ls considera obrers de la indústria extractiva.

Aquesta ambigüitat es fa palesa també quan intentem caracteritzar cada sector, a causa de la disparitat de situacions socioeconòmiques que inclouen. Dins del sector terciari, per exemple, hi podem trobar un conductor d’un camió, al costat d’un personatge dedicat a les altes finances. Malgrat totes aquestes dificultats, la divisió professional per sectors s’ha imposat i és utilitzada d’una manera força generalitzada.

A mesura que una societat es desenvolupa va disminuint progressivament la proporció de treballadors actius del sector primari en benefici dels del sector secundari i del terciari. Per això, el percentatge de població activa agrària pot ser un bon indicador del grau de desenvolupament d’una regió o un país.

En línies generals, la dinàmica dels sectors té dues fases clarament diferenciades. A la primera té lloc un transvasament de la població activa de l’agricultura cap a la indústria. I a la segona fase disminueix progressivament el sector secundari, a causa de l’automatització dels processos industrials, i per això hi ha un augment clar del sector terciari.

Els transvasament de població activa al sector terciari, típic dels països més rics, és provocat pel fet que, quan augmenta la renda de la població, aquesta tendeix a multiplicar i a diversificar la demanda de béns i de serveis. També s’ha de citar l’atractiu que exerceixen les activitats terciàries, que són considerades superiors.

L’augment del preu del petroli, al començament dels anys setanta, va iniciar una greu crisi econòmica, especialment al sector secundari. Com que van pujar els preus de l’energia i dels productes derivats del petroli, els empresaris van buscar la manera de mantenir les empreses rebaixant d’altres costos. Per això van automatitzar molts processos de producció i van reduir el nombre de treballadors. La conseqüència d’aquesta mecanització va ser l’augment de l’atur i la introducció de mesures per a fer-ne front que arriben fins els nostres dies.

Els països desenvolupats, per tal de pal·liar aquesta situació dels aturats, paguen assegurances de desocupació i afavoreixen la contractació temporal, a més d’afavorir una política de moderació salarial.

Als països subdesenvolupats el problema de l’atur i la falta de feina són coses habituals. La població activa treballa en l’agricultura, però el creixement demogràfic és excessivament ràpid i no hi ha prou terres per a tothom o bé les que hi ha no estan disponibles. Una part de la població se’n va a la ciutat a buscar-hi feina. Les ciutats dels països pobres tenen molt poques indústries i no generen llocs de treball. La situació d’aquests immigrants és dramàtica, perquè, a més del problema de l’atur, tenen el problema de l’habitatge i el del desarrelament del lloc d’origen.

Finalment, els països socialistes no tenen el problema de l’atur perquè l’economia és una economia d’Estat i no tenen la necessitat d’aconseguir beneficis i consideren la plena ocupació com un dels objectius socials prioritaris. Però donen ocupació a més treballadors dels que caldria, i la plena ocupació es manté al cost de tenir un nivell de vida més baix que en molts altres països capitalistes.

Documental: “La Llibertat guiant el Poble”

Esquema: L’art de la segona meitat del segle XX

Esquema: L’art en els seus inicis

Història del Món Contemporani

Periodització de la Història del Món Contemporani:

Esquema: Què és la Geografia?