Aquest blog continuarà publicant-se des d’avui a la nova pàgina web de la revista Sàpiens.

Pisa, 11 de novembre de 1761 – París, 16 de setembre de 1837.

Polític italià, naturalitzat francès.

Buonarroti Philippe.jpg

Buonarroti va estudiar dret a la seva Pisa natal i a Florència, on va freqüentar les societats secretes. Entusiasta de la Revolució francesa, va haver d’exiliar-se a Còrsega per passar després a París, on es naturalitzaria francès i se li encarregaria de realitzar diverses missions oficials a Còrsega, Lió i a l’exèrcit d’Itàlia.

D’aquesta manera, Buonarroti intervindria molt activament en les etapes successives de la Revolució francesa, primer en el Club dels Jacobins i després com a representant de la Convenció.

Després de la caiguda de Robespierre el 9 de Termidor va ser detingut i a la presó coneixeria Babeuf. Al costat de Babeuf, seria el teòric de la Conspiració dels Iguals i posteriorment n’esdevindria el cronista (Histoire de la Conspiration de l’Égalité, 1828). Fracassada la conspiració, seria detingut, condemnat i deportat.

Amnistiat per Napoleó, tot i no ser partidari del règim instaurat per aquest, Buonarroti aprofitaria la seva llibertat per a conspirar novament contra el règim de Bonaparte, fet que li comportaria l’exili a Suïssa.

Posteriorment, s’uniria als carbonaris i participaria en l’agitació nacionalista i liberal italiana, fet que li comportaria ser expulsat novament del país.

Exiliat a Brussel·les, entraria en contacte amb els cercles intel·lectuals on començaven a avançar les primeres idees socialistes.

Aprofitant la relativa llibertat que va comportar la instauració de la Monarquia de Juliol, des de 1830 tornaria a París, on viuria fins a la seva mort el 1837.

Fox-Amphoux, Provença, 1755 – Chaillot, 1829.

Polític francès, vescomte de Barras.

Paul barras.jpg

Aristòcrata sumat a les fileres revolucionàries, va ser diputat per la Convenció.

Va ser un dels promotors, juntament amb Tallien i Fouché, dels fets del 9 de Termidor contra Robespierre i els jacobins i va dirigir personalment la detenció de Robespierre.

Després de la reacció termidoriana va convertir-se en president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior, reprimint durament la insurrecció reialista contra el govern de la Convenció.

Elegit membre del Directori, esdevindria, a partir del 18 de Fructidor (4 de setembre de 1797), el veritable cap executiu del país. Va organitzar el cop d’Estat de Fructidor contra els consells reialistes, va recolzar la promoció de Napoleó Bonaparte i va intervenir en l’enllaç matrimonial d’aquest amb Josefina de Beauharnais. La seva vida poc discreta i plegada d’escàndols donaria lloc a tota una sèrie d’intrigues.

Barras1797.jpg

Després de consentir passivament el cop de 18 de Brumari (1799), que donaria lloc a la instauració del Consolat, va ser destituït dels seus càrrecs i va retirar-se a la vida privada, però no cessaria de conspirar contra els règims bonapartista i imperial, malgrat l’ajut que havia prestat a Napoleó Bonaparte al començament de la seva carrera; en conseqüència viuria molts anys exiliat (a Bèlgica i Roma) o internat.

París, 19 de juny de 1749 – Cayenne, Guaiana, 8 de juny de 1796.

Polític francès.

CollotDHerbois.jpg

Actor i autor de comèdies, Collot d’Herbois adquiria una relativa notorietat durant la Revolució francesa quan, el 1791, va publicar l’obra L’Almanach du Père Gérard, que defensava la monarquia constitucional.

Tot i això, Collot d’Herbois va ser un dels responsables de la jornada del 10 d’agost i dels assassinats del setembre del 1792.

Diputat de la Convenció i membre del Comitè de Salut Pública des de setembre de 1793, juntament amb Billaud-Varenne seria l’encarregat de la política interior. Va reprimir, juntament amb Fouché, amb una gran duresa la insurrecció reialista de Lió.

Com a president de la Convenció, s’oposaria a Robespierre durant el cop del 9 de Termidor, però també acabaria sent acusat i l’abril de 1795 seria deportat a Guaiana francesa on moriria el 1796.